Si llegiu la novel.la original, podreu notar que hi ha moltes diferències entre aquesta i la versió, molt lliure, que el cinema ens ha ofert del text de la Mary Shelley. Al meu parer, la més important de totes és la diferent manera que tenen totes dues d’atribuir el protagonisme del relat. Al cinema, el monstre és l’estrella en tot moment i tota la trama gira a l’entorn de la seva lletjor i el suspens que les seves accions generen, donant com a resultat una obra del cinema de terror. En canvi, a la novel.la, és en Víctor Frankestein el personatge principal i les seves tribulacions són l’assumpte al voltant del qual gira la narració, donant com a resultat una novel.la que s’acosta més al gènere psicològic que no pas al de terror.
El tema principal ens l’ofereix la mateixa autora en el subtítol. Com si es tractés d’un Prometeu modern, el doctor Frankestein, en contra de totes les lleis naturals, crea una criatura deforme en su aspecte exterior, però amb ganes de viure i relacionar-se amb les persones que anirà trobant. Tanmateix la seva deformitat farà que tothom fugi davant la seva presència, encara que ell només busqui el bé. Tot això, unit a l’abandó que fa el seu mateix pare i creador, tindrà com a conseqüència que la criatura vagi derivant cap al monstre destructiu que acaba sent.
Repensar la història a partir de la novel.la us resultarà un exercici interessant i enriquidor a la vegada. Això sí, de la pel.lícula, guardeu només la imagen del monstre, per la resta deixeu-vos guiar de la genialitat de la Mary Shelley.
Ens explica Santiago Posteguillo en el seu llibre La noche en que Frankestein leyó el Quijote, que Mary Shelley va escriure aquesta novela a la casa que Lord Byron poseia a Suïssa. Allà acostumaven a passar llargues vetllades, sobretot quan el mal temps demanava restar a casa. En una d’aquestes ocasions, s’hi va plantejar un repte: escriure un relat de terror (val a dir que la majoria d’ells eren escriptors.) Al cap d’uns dies, tots van abandonar el seu propòsit, excepte la seva guanyadora, que no va escriure un relat tan terrorífic com es pretenia en un principi, però sí una obra d’art.
La traducció d’en Quim Monzó, proporciona un valor afegit a la lectura.
Us animo a recuperar aquest clàssic.