EL CORSARI NEGRE EMILI SALGARI

El moviment constant, l’activitat frenètica formen part del nostre mode de vida actual, però el gust per l’acció és consustanciaL a l’éser humà de qualsevol època de la Humanitat. Bona mostra d’això és l’èxit que tingué la narrativa d’Emili Salgari quan fou escrita, èxit que no va ser equiparable als guanys econòmics que va rebre el seu autor. No oblidem que Salgari, acuciat pels deutes derivats de les depeses que li ocasionava la malaltia de la seva dona, es va suïcidar deixant la següent carta:

A vosaltres, que us heu enriquit amb la meva pell, mantenint-me a mi i a la meva família en una contínua semimisèria o encara pitjor, només us demano que, en compensació pels guanys que us he proporcionat, us encarregueu de les despeses del meu funeral. Us saludo trencant la ploma. Emilio Salgari.

Sense ànims de trivilalitzar, Salgari es va acomiadar d’aquest món al més pur estil dels herois romàntics que havia creat. En tot cas, la seva situació en vida constitueix una altra de les grans injustícies que han patit els artistes al llarg de la història.

Emilio di Rocanera, el protagonista, personatge singularment valent, sense fisures i profundament commocionat per la mort dels seus germans, el Corsari Verd i el Corsari Vermell, per ordre del flamenc Van Guld, dedica tota la seva vida a venjar la seva mort. Però un amor fatal es creuarà en el seu camí i el corsari Negre haurà de prendre una difícil decisió.

En aquesta novel.la, sense necessitat de fer grans esforços d’imaginació per la nostra part, l’autor ens introdueix en una voràgine d’inesgotables persecucions i lluites, que ens mantenen l’ànim ens suspens des de les primeres pàgines fins al final…i més enllà, ja que El Corsari Negre se’ns presenta com una obra amb possibilitats de tenir una segona part, com així va ser amb Iolanda, la filla del Corsari Negre.

A Salgari, com a d’altres autors del segle XIX, li agrada donar lliçons (de Botànica en aquest cas) a les seves obres, encara que l’amplitud dels coneixements exposats no resulten excessius, ans al contrari estan situats amb encert, ajuden a la descripció en els seus justos termes i no interfereixen en el desenvolupament de l’acció, sinó que l’enriqueixen.

EL CORSARI NEGRE, RELIBRO FOREVER

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s