Un món sense fi. Ken Follet

He rellegit Un món sense fi, continuació com ja sabeu del no menys bestseller Els pilars de la terra, i m’ha tonar a atrapar aquesta llarga història de construcció d’un nou món. En aquest cas, ens trobem a finals de l’Edat Mitjana i assistim a la consolidació d’un nou ordre social que ja s’apuntava al llibre anterior. Els pilars del món feudal, Església i Noblesa, trontollen davant l’inevitable i necessària empenta d’una burgesia que no pot coexistir amb la societat de serfs de l’etapa anterior. Monjos i aristòcrates lluitaran per mantenir els seus privilegis, però res no podrà aturar l’ascens de la nova classe social que apunta i que s’està obrint camí de manera inexorable. Els personatges principals, Caris i Mertihn, i tot el reguitzell de secundaris, hereus llunyans dels de Pilars, pateixen, es barallen, moren i frueixen al voltant de dos escenaris principals: el priorat de Kinsbridge i el comtat de Shiring, representants dels dos estaments abans esmentats.

Pel que fa als personatges femenins, la seva astúcia positiva els situa aclaparadorament per sobre dels personatges masculins. Des del meu punt de vista, l’autor podria haver repartit, sinó equitativament, al menys de forma no tan discriminatòriament positiva el pes d’unes per sobre dels altres. Crec que la novel.la hagués guanyat en versemblança, la qual cosa és clarament un dels objectius que persegueix Ken Follet.

Contextualitzant l’època, ens trobem com a rerafons l’epidèmia de pesta negra que assolà el continent europeu durant el segle XIV i que produí al voltant de 20 milions de morts. Inevitable fer un paral.lelisme entre el coronavirus que ens està afectant a nivell mundial i la pesta d’aquell període. Curiosament, en totes dues èpoques la humanitat ha hagut d’enfrontar-se a greus malalties per a les quals l’únic que mínimament ha funcionat, si més no fins ara, ha estat l’aïllament i la higiene, elements molt difícils de portar a terme tant a l’actualitat com fa set-cents anys. Un altre element que ens porta al passat és la inevitable proliferació de falsos remeiers i predicadors, comparables a la munió que actualment circula pel nostre youtube, que anunciaren en el seu moment i ho fan també en el present, l’apocalíptica fi del món. És ben evident que, de vegades, la història es repeteix.

Un llibre sumament, entretingut i formatiu. Molt recomanable.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s