Sempre hem viscut al castell Shirley Jackson

La Merricat i la Constance Blackwood viuen als afores del poble i tot i que de vegades tenen visites i hi van de tant en tant a comprar queviures, els seus veïns no se les estimen. Riuen d’elles i a la vegada els hi tenen por. Des del començament de la novel.la sabem que els membres de la seva família van ser envenirats i que totes dues tenen coneixements d’herbes verinoses, però el que més m’ha inquietat i a la vegada atret de la història és la sensació constant d’angoixa que crea al lector, adobada pel fet que la narradora sigui la Merricat, amb la qual cosa no arribes mai a saber si el que explica és la veritat. Per tant, no saber exactament el que van fer o no van fer, ni qui és més cruel en la relació amb els veïns, desentranyar l’estranya relació de dependència que viuen les dues germanes així com el gir final que pren l’acció amb l’arribada d’un cosí que intentarà capgirar i resituar la convivència entre ells, fan que resulti difícil dosificar pacientment la seva lectura. La posada en escena és un altre dels seus exitosos elements amb una molt ben insinuada hostilitat inicial entre els personatges, una relació amb la natura que recorda la de les bruixes d’antany i un inquietant casalot fet a mida de la situació.

Tot plegat, una lectura inquietant de la mà d’una mestra del gènere de terror.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s