
Ens trobem davant d’una d’aquelles novel.les que guanyen amb lectures posteriors. És un plaer deixar-se arrossegar per la perícia narrativa del seu autor. Guiats per les seves paraules i el seu domini dels diferents registres del llenguatge ens endisem en dues històries paral.leles en les quals de vegades al lector li pot resultar difícil situar els personatges a causa de les similituds entre ells. El Julià Carax i el Daniel Sempere, la Penèlope Aldaya i la Bea Aguilar estimen, odien, pateixen, frueixen, passen per totes les etapes de la trama novel.lesca i atrapen el lector fins al final com a les grans novel.les del segle XIX.
Lectura imprescindiblement joiosa.