Akhenaton, anteriorment Amenhotep IV, espòs de la incomparable Nefertiti i pare de Tutankamon, gobernà Egipte durant el segle XIV aC. Durant el seu regnat, renegà del déu Amón (heretge per uns, boig pels altres, perillós) i prohibí el seu culte, la qual cosa li comportà la sublevació de la poderosa casta sacerdotal, ja que gran part dels seus més que abundants ingressos provenien del mercadeig adosat al seu càrrec. En altre ordre de coses, intentà millorar les condicions de vida dels més desfavorits abolint els càstigs corporals, la qual cosa tampoc ajudà a millorar les relacions amb els clergues.
Pel que fa al món de l’art, es pot dir que hi va haver un abans i un després a l’art egipci durant el seu mandat; a les produccions pictòriques i escultòriques en les que hi apareix, en contra de l’hieratisme i la majestuositat dels seus antecessors, se’l veu amb un físic del tot natural que sempre va reivindicar, humanitzant el personatge per tal d’acostar-se als seus súbdits; del mateix tamany que la seva esposa, cosa inaudita, i amb una actitud del tot familiar i relaxada, deixant-se tocar per Nefertiti.
Aquests i d’altres elements conformen un personatge que es va avançar a la seva època, posant així en perill els privilegis del segon braç del poder de l’Egipte dels faraons, els sacerdots.
L’autor intenta situar-se en un pla objectiu per tal que sigui el lector qui creï la seva pròpia imatge sobre el personatge en qüestió, i ho fa donant veu als diferents personatges que el van acompanyar. Des dels seus acòlits, fins als enemics més acarnissats, tots desfilen davant nostre i ens expliquen la seva opinió sobre el gran rei.
Naguib Mahfuz va ser el primer escriptor en rebre el Premi Nobel de Literatura, l’any 1988, la qual cosa és garantia de trobar-nos davant una petita gran obra mestra.
libros y relibros 